Aquest estudi sobre la presó franquista de postguerra es basa en les duescentes quaranta cartes que Daniel Vilaró Rius va escriure a la seva família entre juliol del 1939 i agost del 1943 des de tres presons i, per tant, presenta el règim penitenciari viscut des de dins. En aquestes cartes trobem en primera persona l'impacte psicològic de la derrota, dels judicis sumaríssims i de l'empresonament, la por i la incertesa de cada dia, la penúria, la privació emocional de l'allunyament de la família, la frustració de no poder exercir cap rol familiar. Alhora, la voluntat de sobreviure física i moralment, que va ser una voluntat política, i els mecanismes i estratègies que van fer que molts ho aconseguissin, des de l'ajut de fora i la solidaritat a dins, fins a la capacitat de cadascú per mantenir alguna il·lusió i la fe en el futur.